1 1 adj. [ECT] [LC] [PE] Que no està subjecte al domini d'altri, a un poder extern, a una autoritat arbitrària. Eren esclaus i van esdevenir persones lliures. Un país lliure. Un país on la premsa és lliure. Universitat lliure. Ciutat lliure. 1 2 adj. [ECT] [LC] [PE] No constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc. Lliure albir. Tenir les mans lliures per a fer quelcom. Lliure de passions. 1 3 adj. [ECT] [LC] [PE] Que té la facultat d'obrar com vulgui, de triar per si mateix. Ésser lliure de fer o de no fer una cosa. 1 4 adj. [LC] Que no és casat. Un home lliure. 2 adj. [LC] Llicenciós. Una persona lliure en les seves maneres, en el llenguatge. Una vida lliure. 3 1 adj. [LC] Que no ofereix obstacles. Un espai lliure. Tenir el camp lliure per a fer quelcom. Deixar el camp lliure a algú perquè faci una cosa. Entrada lliure. Lliure ingrés. 3 2 adj. [LC] No ocupat ni reservat, no compromès, no adjudicat. Tinc el dia lliure. No tinc un minut lliure. En tot l'edifici queda un pis lliure. Mirem de trobar un seient lliure per a l'àvia. 4 adj. [SP] Fet a voluntat del participant en una competició de gimnàstica, patinatge artístic, natació sincronitzada, etc. Exercicis lliures. 5 m. i f. [SP] En futbol, defensa que no marca cap contrari concret i actua preferentment darrere de la línia defensiva.
